Els nadons i les joguines no tenen gènere

 

El joc en la infància és un gran vehicle de socialització i transmissió de la cultura, i una via d’explorar l’entorn i les nostres identitats. I gènere i identitat, van de la mà. Definim gènere com la forma en què totes les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen l’home i la dona. Mentre el sexe fa referència als aspectes biològics de mascles i femelles, el gènere és una definició de les dones i els homes construïda socialment i amb clares repercussions polítiques. El gènere d’una persona, per tant, l’elabora la societat. És molt aclaridor usar les paraules masculinitat i feminitat per referir-se al gènere. Així, podem afirmar  que el gènere ens ensenya a ser nenes i nens, i quines funcions, actituds, valors i relacions s’han d’establir entre nenes i nens. El gènere s’aprèn, i molt més aviat del que ens pensem.

També cal tenir present, que la nostra societat patriarcal, injustament, dóna més valor a tot allò considerat tradicionalment masculí mentre que tot allò considerat tradicionalment femení, està menys valorat i sovint invisibilitzat (totes les tasques desenvolupades en l’àmbit privat,tradicionalment femení, tenen molt menys valor social que les de l’àmbit públic, tradicionalment masculí, i tant és així que no tenen valor econòmic i sovint es deleguen a tercers, sovint dones d’altres països més pobres i en condicions discriminatòries respecte altres feines). Per tant, hi ha un doble procés que hem de fer alhora: deconstruir i erradicar les categories de gènere per una banda i, encara que sembli una contradicció, haurem d’aprendre a donar valor a tot allò pertanyent al món de la dona, per eliminar la jerarquia de gènere, sinó tendiríem a masculinitzar tot, pel simple fet que dins la nostra societat allò masculí està més valorat.

Botigues que Juguen en Igualtat:

 

Amb el suport de:

 

La importància de crèixer lliure d’estereotips de gènere

 

Si nenes i nens desenvolupen valors i aptituds diferents a través del joc, proporcionem un desenvolupament parcial i incomplet.

Cal animar als nens a jugar amb nines, cuinetes, botigues, manualitats i tot allò relacionat amb les cures i el considerat tradicionalment femení, ajudarà a desenvolupar la empatia, la afectivitat, la sensibilitat, la cooperació, la creativitat, ser sociable, entre d’altres valors tant necessaris construir un món més vivible. Valorar els jocs tranquils i relaxats, que no vol dir passivitat, per desenvolupar la paciència, atenció, manipulació, memòria, psicomotricitat fina, constància…

A les nenes animar-les a fer esport i jocs moguts per millorar la psicomotricitat i tenir actituds actives en la vida i transmetre la importància d’estar en forma; joc tècnics, de peces i construccions per desenvolupar la capacitat espaial i tècnica. Estimular amb jocs de ciència, i tot allò que pertany a l’àmbit públic, doncs sovint la publicitat de joguines redueix el món de les nenes al espai privat, a l’interior de les cases. És important evitar oferir models obsessionats amb el cos, la bellesa, la ostentació i els ornaments, el maquillatge i els pentinats, doncs les ensenyem a ser admirades, valorades i desitjades pel seu físic, induint a ser desitjables, dependents, aspirants a trobar un príncep blau i pendent de les mirades dels altres.

Per educar a través dels jocs, tant a casa com a l’escola, hi hem d’intervenir conscientment, amb una intenció. Així podrem compensar la universalitat de rols estereotipats i obrir-se a altres actituds. No es tracta de prohibir res, sinó ben al contrari, animar a jugar amb tot independentment del seu sexe. Proposar maneres de jugar cooperatives, pro-socials, comunicatives, no sexistes i ni violentes, i no oblidar que les joguines només són un instrument de joc, i que podem jugar sense elles, doncs el millor regal és el nostre temps i dedicació. Encara que el joc espontani és fonamental, és important que estiguem alerta perquè de seguida el joc s’impregna de rols predeterminats conseqüència entre d’altres factors del que veuen en la publicitat o en les persones adultes.

Com s’aprèn el gènere

 

Els nadons no tenen gènere. Som absolutament incapaços de distingir si un nadó és nena o nen, si no mirem els genitals. L’aprenentatge del gènere comença inclús abans de néixer.

Es van realitzar uns estudis a consultes ginecològiques analitzant les reaccions dels progenitors en el moment del diagnòstic del sexe del nadó a través d’una ecografia. Les conclusions posen de manifest com les reaccions dels progenitors estan carregades d’estereotips de gènere projectant-les sobre els nadons que encara s’estan formant. És un exemple de com condiciona la ideologia cultural sobre què significa ser dona o home i sobre com educarien a la persona que estava per néixer.

El gènere és un aprenentatge cultural, i per tant varia en espai i temps (no és el mateix ser dona o home al nostre país que als tres països del món avui dia, ni és el mateix ser dona o home aquí actualment que fa cent anys, o vuit-cents). I  cal saber, que a través del joc i les joguines, sovint, estem transmetent una identitat diferencial de gènere, encotillant a les persones en funció del seu sexe, i no deixant als infants desenvolupar les seves pròpies habilitats i gustos en tant que persones, sinó marcant un camí concret, que per altre banda molt sovint provoca molts mals estar entre les ens infants que no se senten cent per cent tal i com se suposa que haurien de ser.

Els gènere durant els primers mesos de vida s’aprèn principalment de l’entorn més proper.  L’entorn familiar serà el primer model a imitar pels infants, ser conscients d’això i quins patrons els volem transmetre a partir de les nostres pròpies actituds, per trencar amb els estereotips de gènere. Però no és l’única font d’aprenentatge, ni tant sols la més important: tota la maquinària que reprodueix la cultura patriarcal està a tot arreu, escoles, publicitat, carrers, contes, series, pel·lícules, música, art… i el dia a dia, tot és un aprenentatge de les relacions de poder i valors de cada societat.  La revolució cultural està per venir. Sumem-nos!

Desenmascarant la cultura patriarcal

 

La desigualtat entre dones i homes no és un fet immutable i natural, sinó conseqüència d’un procés cultural i històric. Una bona feina que podem fer per ajudar als infants a entendre el món on viuen i per construir les seves identitats, és posar en dubte tot allò que es presenta com a natural i biològic, per desemmascarar com en realitat és aprés, forma part d’un procés d’educació i de culturització.

Cal acompanyar sempre als infants quan miren sèries o pel•lícules, per poder comentar tots aquells comportaments estereotipats que sovint apareixen. O quan escolten les cançons de moda del moment o miren els videoclips. Pel que fa als contes, sempre plantejar-nos primer quins valors transmeten en perspectiva de gènere. Una bona eina per fer aquesta valoració és analitzar quants personatges principals, secundaris i extres són masculins i quants femenins, quins rols desenvolupen i com es relacionen entre si. Podem analitzar en perspectiva de gènere contes, pel•lícules, series, lletres de cançons ja siguin infantils o no, llibres, publicitat, i qualsevol imatge o text. Si ho fem, a poc a poc, ens adonarem de com tots aquests inputs van apuntant en la mateixa direcció i com es contrueixen la identitat d’una nena/dona o un nen/home a partir d’aquests missatges.  Durant els primers anys de vida, simplement absorbeixen el contingut, no tenen capacitat d’anàlisi ni crítica, per tant naturalitzen tot allò que els envolta, i les persones adultes som qui hem d’estar atentes a quins models transmeten allò que oferim.

Actituds que podem tenir en el joc per trencar amb les actituds sexistes, és posar-nos en rols no tradicionals amb naturalitat. I quan sigui el moment de comprar joguines fer un esforç per no caure en valoracions sexistes de si és per un nen o una nena, oferir-li diversitat de joguines que normalment no té al seu abast, pensant en quins valors i aptituds desenvoluparà en aquell joc. I adonar-nos que les inclinacions vers un determinat joc no és a causa d’aspectes biològics, sinó factors culturals, convencionalisme i tradició. No hem de tenir por a trencar els estereotips de gènere. Siguem molt valentes i valents!

Masculinitat patriarcal

 

Recordar que força no és sinònim de violència, i donat que inexplicablement encara trobem moltes joguines i jocs que fomenten la violència com a forma d’actuar, ajudar-los a tenir actituds crítiques davant d’aquestes situacions.

Si comprem joguines bèl·liques, tals com pistoles i espases, transmeten el missatge de que ens sembla bé que juguin amb aquestes joguines i que ens sembla bé que els conflictes se solucionin amb violència i guerra. Que juguin amb els dits com a pistoles, és conseqüència del que veuen a televisió i altres mitjans, vivim en una cultura patriarcal on la violència, guerra i tot allò bèl•lic està absolutament normalitzat i explotat, però si volem treballar per la cultura de la pau hem d’evitar comprar qualsevol tipus de joc bèl·lic i donar un missatge molt clar als infants del que no ens agrada.

Aquest tipus de joc, no elimina ni els fa descarregar més energia que un altre joc mogut no violent. Ben al contrari, fomenta la violència i l’agressió.

Pel que fa a videojocs, tenir presents que molts fomenten valors violents, destructius, discriminatoris i sexistes, per tant buscar alternatives amb valors positius serà un repte que haurem de tenir en compte.

Pel que fa a la publicitat d’aquestes joguines, podem aprofitar per explicar-los com funciona el capitalisme, i que el principal interès dels les empreses fabricants de joguines és vendre, no fer bones joguines.

Les generacions que ara tenim canalla en edat de primària, la majoria en la nostra infància jugàvem amb pistoles, espases, metralletes.. Però els valors de la societat estan canviant,  per tant quan comprem una joguina, no podem deixar-nos emportar per la nostàlgia, i hem de pensar si aquella joguina és una joguina pel passat, o pel futur.

 

Durant el mes de novembre hem fet arribar la campanya Juguem en Igualtat a diferents escoles de Barcelona, amb tallers i activitats per trencar els estereotips en la infància. Podeu saber més sobre les jornades i el que hem treballat en cada activitat a través del nostre blog. Si esteu interessats en portar la campanya a la vostra escola a través de l’AFA (associació de famílies d’alumnes) escriviu-nos a contacte@horalliure.com. Aquest és el cartell de les jornades:

Projecte impulsat per l’Associació Espai i Lleure – L’hora Lliure i cofinançat gràcies a les aportacions de la ciutadania a la campanya de micromecenatge Conjuntament amb la iniciativa de la plataforma Goteo.org i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.
Share This