El projecte Biblioteca i Gènere vol fer reflexionar sobre els continguts dels contes i publicacions editorials dirigides a primera infància, per desenvolupar un pensament crític i oferir eines a educadors/es, mestres i famílies, i a la mateixa infància, donant visibilitat a tots aquells continguts sexistes que sovint s’hi amaguen, com a reflex de la nostra societat.

Juguem en Igualtat: campanya per erradicar el sexisme en el joc infantil. Oferim tallers dirigits a infància i xerrades per les famílies per sensibilitzar de com es transmet el seximse a través del joc i les joguines infantils.

La guia Posa’t les ulleres abans de triar!  la vam elaborar pel Programa de Formació per a Famílies de l’Ajuntament de Vacarisses, per ajudar a les famílies amb la tria dels contes infantils i inclou un recull de contes que incorporen la perspectiva de gènere, dirigits a infants de 0 a 3 anys, a partir de 3 i a partir de 6 anys.

Amb L’hora del Conte publiquem periòdicament entrades al nostre blog amb recomanacions de contes que incorporen la perspectiva de gènere i la diversitat. Una bona eina per treballar la coeducació i perspectiva interseccional a les aules i amb les famílies.

Aquesta proposta presenta una maleta de contes que ens permetrà posar-nos les ulleres violetes a partir de contes que ajuden a treballar la perspectiva de gènere i interseccional de manera transversal (no com a tema principal, o únic tema). L’objectiu és treballar de manera natural la igualtat de gènere, la diversitat de gènere i la no discriminació per raó de gènere. Aquesta activitat s’emmarca dins del projecte Biblioteca i Gènere per donar eines a escoles per treballar la prevenció contra la violència masclista i les violències de gènere. Podeu demanar el material pedagògic i la maleta digital a través del CRP del Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. 

A aquest enllaç us podreu descarregar els dossier de contes de la 3a edició del projecte Coeduca’t i transforma el món, amb recomanacions de contes que inclouen la perspectiva de gènere i diversitat per infants de bressol i infantil.

A aquest enllaç us podreu descarregar els dossier de contes de la primera edició del projecte Papa, explica’m un conte, amb recomanacions de contes que trenquen amb la masculinitat hegemònica, per a infants des de bressol fins a tots els cicles de primària.

I també us podeu descarregar els dossier de contes del projecte Contes Diversos, Ciutat Diversa, amb tots els contes amb perspectiva de la diversitat que hem portat a les places i carrers de la ciutat de Barcelona en la segona edició del projecte.

A aquest enllaç us podreu descarregar els dossier de contes de la Crea’t, la festa de la creativitat de gènere a la infància, amb recomanacions de contes i bibliografia per adults sobre creativitat de gènere a la infància. 

Documental que reflexiona sobre els valors, models i referents que oferim a la canalla a través dels contes tradicionals i les conseqüències que pot tenir en el nostre dia a dia. Planteja la necessitat de transformar i adaptar els contes tradicionals, tal com ha sigut al llarg dels mil·lennis abans que al segle XVII i XVIII iniciés el procés de fixació dels contes tradicionals quan van ser transcrits i es va perdre l’oralitat en la seva transmissió i per tant la seva capacitat d’adaptació i evolució. Autoria i idea original: Irene Colell.

Per pendre consciència de com transmetem a la infància els mites de l’amor romàntic i la relació amb la violència masclista. És que l’amor pot amb tot? Autoria: Cambia el cuento.

Reflexiona sobre com la violència masclista i l’abús és naturalitza i normalitza a través de contes tradicionals com la Caputxeta Vermella. L’impacte de com socialitzem als nens és capdalt per capgirar el món. Autoria: Cambia el cuento.

Test per evaluar relats de ficció que planteja preguntes interessants per reflexionar sobre el contingut dels contes i com es transmet el sexisme i masclisme si no parem atenció. Autoria: Desvinc – Dolors Reguant i Fosas. 

Guia coeducadora sobre els contes infantils dirigits a primera infància 0-3 anys. Autoria: Coeducacció. 

Guia de contes i literatura infantil no sexista per desenvolupar pensament crític vers el sexisme als contes infantils. Autoria: CIRD i Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat.

Si busqueu bibliografia actualitzada de contes que incloguin la mirada coeducadora i feminista podeu consultar el nostre blog  on periòdicament publiquem entrades amb recomanacions de contes.

Col·lectiu Punt 6 i Coeducacció han editat aquesta guia per una transformació feminista dels espais educatius, sobretot centrada en la transformació dels patis.

Compartim diversos articles sobre els banys, per reflexionar sobre l’ús i estructura dels banys de l’escola.. i de casa!

• Amelia Barquín: El váter de la escuela. Una reflexión sobre género, arquitectura y educación.
• P. B. Preciado: Basura y Género. Mear/Cagar. Masculino/Femenino
• Escoles Feministes, article El confinament, un bon moment per começar la revolució urinària (pag. 18-19)

Per més reflexions en perspectiva de gènere vers els espais de l’escola (patis, banys, aules, entrada, menjador, passadissos, etc.) podeu consultar a la bibliografia recomanada que trobareu més abaix en aquesta mateixa pàgina, l’apartat de coeducació.

Curt que posa en evidència la necessitat d’acompanyar els nens en la creativitat del gènere a la infància per no caure en estereotips i normativitat que encotilla i deforma la personalitat de la canalla. Auotira: HollySiz.

Amb aquest video veureu un tast del documental The Mask you live in, on s’analitzen les dificultats per aconseguir una criança dels nens més sana i menys violenta. 

La publicació Hombres Feministas. Algunos referentes és una guia en format còmic que apropa a les aules homes de la història que han defensat i lluitat pels drets de les dones. Creiem és important mostrar altres models de masculinitat que al llarg de la història han defugit de la masculinitat hegemònica. Autoria: CEPAIM.

Coeducació:

• • Marina Subirats: Coeduació, una aposta per la llibertat. Editorial Octaedro, 2017. Una guia sobre coeducació imprescindible.
  • Núria Solsona: Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat. Editorial Eumo, 2016. Repassa els conceptes de gènere i coeducació. Desgrana com la masculinitat hegemónica també condiciona negativament l’educació dels nens. Dona eines per treballar en infants i adolescents les relacions afectivo-sexuals, com la violència de gènere és un aprenentatge dins el patriarcat, i la importància de donar valor a les cures i sabers femenins. Desenmascara els valors amagats darrera determinats jocs i joguines.
  • Ana de Miguel: Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elección. Editorial Cátedra, Col. Feminismos, 1a edición 2015. Tot i no ser un llibre centrat en la coeducació, li fem un lloc en aquest prestatge per l’anàlisi que fa en el capítol Reacción: la vuelta al rosa y el azul on descriu com l’educació diferencial i marcada de les nenes fa impossible la educació en igualtat.
  • Marina Subirats i Amparo Tomé: Balones Fuera. Recostruir los espacios desde la coeducación. Editorial Octaedors, 1a edició 2007. Repassa els conceptes de gènere i coeducació, i ens dóna eines per desenvolupar un projecte coeducatiu a les escoles i com transformar els espais tenint en compte la perspectiva de gènere.
  • Ana González i Carlos Lomas (coord.) Diverses autores: Mujer y Educacion. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Editorial Graó, 1a edició 2002. Analitza el paper de les dones des de diverses àrees de coneixement així com en el llenguatge i l’art entre d’altres mitjans d’expressió. Inclou un resum del treball publicat amb anterioritat per Marina Subirats i Cristina Brullet (Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escula mixta) on a partir de l’anàlisi de diferents escoles concloïen que s’educa de manera diferent a nenes i nens conscient i inconscientment. Ens apropa la història del sistema educatiu a Espanya des de l’educació segregada passant per les escoles mixtes fins arribar al model coeducatiu. I també aporta dades sobre el sexisme en els llibres de text.
  • Marina Subirats i Cristina Brullet: Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escula mixta Instituto de la mujer, 1988. Estudi portat a terme en diverses escoles de Barcelona i on analitzaven el tracte diferencial que reben nenes i nens dins l’àmbit educatiu.
  • Montserrat Moreno: Como se enseña a ser niña: el sexismo en la escuela. ICARIA Editorial, 1986. Tot i estar basat en les escoles dels anys vuitanta, encara és molt actual en la majoria de les propostes. Dóna moltes eines i és molt breu.
  • Núria Solsona i Pairó, Amparo Tomé i altres: Cuinar, planxar i tenir cura d’altri a l’escola. Editorial Octaedro, 2003. Dóna eines per donar valor a les tasques tradicionalment femenines, les cures, per transmetre els coneixements en positiu a les escoles i com transformar el contingut tradicional curricular en experiències positives introduint la perspectiva de gènere.
  • Xavier Bonal: Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Propuestas de intervención. Editorial Graó, 1997.
  • Diverses Autories. Educació no sexista. Experiéncies educatives. Editorial Graó, 1994.
  • Diverses Autories. Género y educación: La escuela coeducativa.. Editorial Graó, 2002.
  • Amparo Tomé y Francesco Tonucci: Amb ulls de nena. Editorial Graó, 2013.
  • Diverses Autories: Guia Desaprenent. Una mirada feminista a l’etapa secundaria. 2019
  • bell hooks: Enseñar a transgredir. Capitán Swing Libros, 2021. Escriu sobre un nou tipus d’educació, l’educació com a pràctica de la llibertat. Ensenyar els estudiants a “transgredir” els límits racials, sexuals i de classe per aconseguir el regal de la llibertat és, per a Hooks, l’objectiu més important del mestre.
  • bell hooks: Ensenyar pensament crític. Rayo Verde Editorial, 2022. La recerca del pensament lliure és una activitat constant. Aquí, hooks considera l’aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia.

Història amb perspectiva de gènere:

• Mary Nash: Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Alianza Editorial, 2012.
• Bonnie S. Anderson i Judith P. Zinsser: Historia de las mujeres. Una historia propia Editorial Crítica, original 1988. Estructurat trencant els períodes tradicionals de la historia per posar a les dones en el centre y re-conceptualitzar la historia europea, tenint en compte els conceptes de “lloc” i “funció” per considerar les dones d’aquesta manera i per tant usant noves categories d’organització totalment noves. Imprescindible per entendre el paper de la dona a la història i construir una historia en majúscules que tingui en compte a tota la humanitat, no només al 50%.
• Isabel Morant (Dir.) Diverses autores: Historia de las mujeres en España y America Latina (4 volums) Editorial Cátedra, 1a edició 2005. Per aprofundir en el coneixement de la historia en perspectiva de gènere, imprescindible per tots i totes les professores de història a primària i secundaria. Necessari per introduir els sabers femenins i la historia de les dones al currículum escolar i donar així una visió de la historia de tota la humanitat, no només del 50%.
• Silvia Federicci: Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación primitiva Editoral Traficantes de Sueños, original 2004. Anàlisi de la historia en la transició del feudalisme al capitalisme a Europa posant el centre d’atenció en les dones, que va suposar erradicar la vida comunal, els sabers femenins, el control dels seus cossos i es va traduir en un extermini en forma de cacera de bruixes. Imprescindible per re-conceptualitzar la historia medieval i moderna.
• Ana González i Carlos Lomas (coord.) Diverses autores: Mujer y Educacion. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Editorial Graó, original 2002. Dedica diversos capítols a repassar la historia del coneixement en perspectiva de gènere, analitzant la historia de les dones i el paper de les dones a la història, l’antropologia, la filosofia, la ciència, i des de la vessant de la comunicació analitzant el llenguatge, l’art, el cinema i la publicitat en relació a les dones. També inclou un resum de la història del sistema educatiu a Espanya des de l’educació segregada passant per les escoles mixtes fins arribar al model coeducatiu.
• Marcela Lagarde y de los Ríos: Los cautiverios de las mujeres. Madresposas, monjas, putas, presas y locas. Horas y HORAS Editorial, original 1990. Historia de les dones posant l’accent en la seva opressió al llarg de la historia i els papers assignats per tal fi. Imprescindible per entendre com al llarg d ela historia les dones han viscut el seu propi captiveri només pel fet de ser dones.
• Simone de Beauvoir: El segundo sexo. Editorial Cátedra, col. Feminismos, original 1949. Un clàssic del feminisme que dedica la primera part del llibre a revisar la historia posant el punt de mira en les dones i el mites que ens han arribat de les mateixes. La seva frase no es neix dona: se’n esdevé, va marcar un punt i a part en la història de les dones a Europa.
• Michelle Perrot i George Duby: Historia de las mujeres (5 vol.) Per fi l’han re-editat el 2018!! Un altre imprescindible per poder construir una historia no esbiaixada pel gènere i poder incloure contingut al currículum escolar alhora d’explicar la història als alumnes.

• Gerda Lerner: La creación del Patriarcado Katakrak Editorial, 2017 (edició original de 1986). Per aprofundir en l’origen de les societats patriarcals, des de l’antropologia amb aportacions indispensables per entendre el procés de la creació del patriarcat en les societats occidentals.
• Aurelia Martín Casares: Antropología del Género. Cultura, mitos y estereotipos sexuales. Editorial Càtedra, Col. Feminismos, 2006. Una revisió de l’antropologia amb perspectiva de gènere.
• Mercedes Fernandez-Martorell: Capitalismo y Cuerpo. Crítica a la razón masculina. Càtedra. Anàlisi de la concepció dels cossos des del s. XVI a l’actualitat. Com ha variat el significat de ser dona i home en els últims segles, fins l’actual multiplicitat de categories de construir els cossos avui dia.
• Claudine Cohen: La mujer de los orígenes. Ed. Catedra, Col. Feminismos, 2011. Ens mostra els canvis de perspectiva de l’antropologia en torn a les dones, com la perspectiva de gènere en antropologia a donat veu a corrents noves totalment actuals avui dia.
• Marga Sánchez Romero. Prehistorias de mujeres: Descubre lo que no te han contado sobre nosotras. Destino, 2022. En el relato que se ha construido de las sociedades prehistóricas, las mujeres han ocupado un lugar secundario que la ciencia no se ha preocupado por entender y explicar en profundidad hasta ahora, cuando el feminismo reivindica el papel fundamental de las mujeres en la historia.
• Marylène Patou-Mathis. El hombre prehistórico es también una mujer. Lumen, 2021. Basta retroceder en el tiempo para comprender que la jerarquización entre los géneros solo se fundamenta en prejuicios que es urgente deconstruir. De la mano de una de las mayores especialistas en el comportamiento de los neandertales, esta fascinante investigación de arqueología de género nos revela una prehistoria como nunca la habíamos leído.
• Anne Baring i Jules Cashford: El Mito de la Diosa. Imprescindible. Aquest llibre explica com el mite originari de la deessa es va perdre i com la divinitat masculina va anar desplaçant el seu paper per la necessitat de situar-lo en el nou context de l’evolució de la consciència humana.
• Marija Gimbutas. Diosas y dioses de la Vieja Europa. Siruela, 2022. Edició original 1991.En esta obra de referencia, convertida ya en clásica, la profesora Marija Gimbutas reunió las fuentes arqueológicas que le permitieron hablar de una cultura matrifocal y probablemente matrilineal, agrícola y sedentaria, en la Vieja Europa (7000-3500 a. C.), en el área sudeste del continente, es decir, en la cultura pre-indoeuropea, en claro contraste con la cultura proto-indoeuropea, decididamente patriarcal, pastoral, nómada y guerrera, que se impuso en toda Europa en el transcurso de tres olas de infiltración desde la estepa rusa, entre los años 4500 y 2500 a. C. El estudio de las imágenes míticas, de sus signos y símbolos, muestra una persistencia del culto a la diosa, poniéndose de manifiesto la supremacía de aspectos tales como el poder de generar vida y el de la fertilidad.
• Chantal Maillard. La ira. Para una deconstrucción de los mitos patriarcales indoeuropeos. Vaso Roto Ediciones, 2024. La ira es tan sólo un instrumento o un arma en manos más calculadoras. Un pueblo en armas es una fuerza, pero no piensa. Como mucho opina. Y la opinión es cosa fácil de construir. La ira no produce cambios, la ira es mercenaria. Sirve a quienes más la excitan. La necesaria rebeldía de Medea contra el orden social establecido o lo que llamaríamos ahora lo “políticamente correcto”– y contra sus propios impulsos naturales, y la actividad de un principio como el de la diosa K& 257;l& 299; que sustenta, en el orden simbólico, la cíclica construcción y destrucción del universo de las formas son, si las comprendemos bien, dos ejemplos inmejorables del poder femenino que necesitamos activar para adelantarnos a lo que ha de venir y evitar así un desastre mayor.Podemos invertir los papeles, sin duda. Pero ¿de qué sirve reemplazar los ingredientes si el caldo está podrido? Lo que necesitamos ahora no es una simple inversión, sino una auténtica transformación, un cambio de paradigma que abarque todos los ámbitos. Pues no se trata tan sólo de transformar nuestra economía, nuestro modo de gestionar el ecosistema, se trata de pensarlo y pensarnos de otro modo.
• Joan Soler i Amigó, Roser Pubill i Porta. Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana. Pòrtic Edicions, 2023. Veurem les relacions de la bruixeria amb la mitologia, la literatura, les creences i la religió.

Llenguatge:

• Yadira Calvo: De mujeres, palabras y alfileres. El patriarcado en el lenguaje.  SGU, Ediciones Bellaterra, 2017. Un llibre imprescindible per visibilitzar y ser conscients del sexisme en el llenguatge i com eliminar-lo. Molt recomanable.

Gènere:

• Laurie Laufer i Florence Rochefort (dirs.): ¿Què es el género? ICARIA Editorial, 2014. A través de diferents disciplines ens apropem al concepte de gènere y sexe. Molt interessant l’anàlisi dels conceptes des de l’esport. Molt recomanable per situar els conceptes en la vida quotidiana, i introduir la perspectiva de gènere al dia a dia.
• Aurelia Martín Casares: Antropología del Género. Cultura, mitos y estereotipos sexuales. Editorial Càtedra, Col. Feminismos, 2006. Una revisió de l’antropologia amb perspectiva de gènere.
• Miquel Missé ‘A la conquista del cuerpo equivocado’ Editorial Egales, 2018
• Judith Butler: El género en disputa. Editorial Paidós, 2007, original 1999. Un llibre complicat de llegir, per tenir un llenguatge molt acadèmic, però que va ser un punt i a part en la història del feminisme. Butler obre les portes a les teories queer posteriors, amb les seves aportacions al concepte de gènere.
• Monique Wittig: El pensamiento heterosexual. Editorial Egales, 2010, original 1992. Tot i no ser un llibre sobre gènere específic, sí dona moltes pistes de com es construeixen les dones dins el patriarcat, i proposa una fugida d’aquest a través del concepte lesbià.
• Paul B. Preciado: Yo soy el monstruo que os habla. Informe para una academia de psicoanalistas. Ed. Anagrama, 2020.
• Anne Fausto-Sterling: Cuerpos sexuados. Ed. Melusina, 2006. És el sexe un fet exclusivament biològic o podem parlar de construcció social en aquest àmbit?
• Bel Olid: A contrapel. O per què trencar el cercle de depilació, submisió i autodi. Editorial Destino, 2020.

Pedagogies feministes i queer:

• Sophie Collard i Doriane Meurant Gros: Educar sin género. Una guia para romper con los estereotipos y fomentar la igualdad entre niñas y niños. Editorial Zenith,2023.
• Diverses Autories: Dale a tu criatura 100 posibilidades en lugar de dos. Editorial Gato Sueco, 2018. Experiències i propostes per una criança lliure d’estereotips.
• Fiona Joy Green i May Friedman, eds.: Buscando el final del arcoíris. Edicions Bellaterra, 2015. Una exploració de les pràctiques de criança des de la fluides de gènere.
• Mercedes Sánchez Sainz ‘Pedagogías Queer’ Editorial Catarata, 2019
• Mercedes Sánchez Sainz, Melanni Penna Tosso, Belén de la Rosa Rodríguez ‘Somos como somos. Deconstruyendo y transformando la escuela’ Ed. Catarata, 2016

Bibliografia recomanada sobre teoria feminista i història dels feminismes:

• Celia Amorós i Ana de Miguel (Eds.): Teoría feminista (3 volums) Minerva Ediciones, 2005. Anàlisi en profunditat de la historia de les dones en el seu moviment per alliberar-se durant un recorregut no lineal de 3 segles.  Totes les lluites han tingut una base de reflexió i teorització que queda recollida en aquests 3 volums imprescindibles per tenir una visió global de la història dels feminismes.
• bell hooks:Teoría feminista: De los márgenes al centro. Traficantes de Sueños, 2020. hooks apunta que la teoria feminista manca de totalitat, manca de l’anàlisi general que podria abastar una varietat d’experiències humanes, perquè les seves promotores més visibles, dones blanques burgeses, han imprès a les prioritats i propostes del moviment feminista un fort biaix de classe i «raça». El feminisme persegueix la fi de l’opressió sexual en totes les seves formes, no només la igualtat de les dones amb els homes o la llibertat individual de les dones. La seva proposta encara és més forta: el feminisme s’ha de convertir en un moviment polític de masses
• Ana de Miguel: Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elección. Editorial Cátedra, Col. Feminismos, 1a edición 2015. Ana de Miguel ens revela com en l’actualitat, en la nostra societat formalment igualitària, les dones estan lluny d’aconseguir la igualtat i llibertat. I com que el neoliberalisme imperant crea miratges de llibertat d’elecció que ens condemnen a perpetuar la dominació de les dones pels homes. Analitza tots els mecanismes de submissió com l’amor, la violència, la prostitució i pornografia. També dedica un capítol a repassar la història de la teoria feminista.
• Nuria Varela: Feminismo para principiantes. Ediciones B, 2018. Un recorregut amè per iniciar-se en la historia dels feminismes.
• Sara Berbel Sánchez, Maribel Cárdenas Jimeno, Natalia Paleo Mosquera: Ideas que cambian el mundo Ed. Càtedra 2014.
• Emma Goldman: Anarquismo y Feminismo Ed. En clave de libros, 2017

Bibliografia recomanada sobre Contes i Gènere:

• Bronwyn Davies: Sapos y culebras y cuentos feministas: los niños de preescolar y el género. Editorial Cátedra, 1994. Estudia com influeixen els contes en la primera infància, en perspectiva de gènere i com són interpretats pels infants.
• Sheldon Cashdan:  La bruja debe morir: De qué modo los cuentos de hadas influyen en los niños. Editorial Debate, 2000. Més generalista, no tant visió de gènere.
• Alison Lurie: No se lo cuentes a los mayores literatura infantil, espacio subversivo. Ed. Fundación German Sanchez Ruipérez, 1998. Molt interessant l’anàlisi de la literatura infantil clàssica en clau subversiva.
• Bel Olid: Les heroïnes contrataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil. Pagés Editoris, 2011.