El projecte Biblioteca i Gènere vol fer reflexionar sobre els continguts dels contes i publicacions editorials dirigides a primera infància, per desenvolupar un pensament crític i oferir eines a educadors/es, mestres i famílies, i a la mateixa infància, donant visibilitat a tots aquells continguts sexistes que sovint s’hi amaguen, com a reflex de la nostra societat. Aquest projecte està pensat com a porta per introduir la coeducació a les escoles bressol i de primària, partint de la biblioteca, a tots els àmbits dels centres escolars. I com a via per introduir la coeducació també a les cases.

L’imaginari simbòlic dels infants es comença a crear ben aviat, a partir de la realitat que els envolta, tenint un paper fonamental tot allò que veuen i tot allò que els hi expliquem. I què veuen? Què els expliquem? Narracions orals, àlbums il·lustrats i contes, televisió en general, sèries infantils, pel·lícules, anuncis de TV, publicitat als carrers (al metro, autobusos, parades de bus, cartelleria, grans plafons publicitaris…), xarxes socials (YouTube, Facebook, Instagram, Twitter…), accés a la informació des de portals d’Internet, cançons… Tota aquesta tempesta d’informació contribueix a formar l’imaginari infantil.

Des de ben petites i petits els expliquem contes, per diferents motius que van des de la iniciació a la literatura, pel plaer i gaudi, i molts altres arguments, però no podem perdre de vista que és una manera molt eficàs per explicar a la canalla com funciona la societat on viuen. Les construccions imaginàries els ajuden a entendre el món real, l’entorn complex on viuen. Per tant, el poder socialitzador dels contes és molt important.

Nosaltres ens vam preguntar de quina manera els contes i àlbums il·lustrats ajudaven a crear l‘imaginari infantil, de quina manera les estructures mentals s’organitzaven a través dels continguts d’aquests. De quina manera influeixen i quins continguts aprenen a través de les imatges i les narracions. Ens preguntàvem si els contes eren o no una bona eina per a treballar a favor de la igualtat i la diversitat. Ens preguntàvem si els contes estaven ajudant a construir nous imaginaris per erradicar el sexisme i les violències de gènere en la infància i la societat en general.

Entre altres activitats, proposem fer una anàlisi exhaustiva amb perspectiva de gènere i amb mirada de la diversitat de les biblioteques d’infantil.

En aquesta anàlisi, es valoren paràmetres tant quantitatius com qualitatius:

• Es comptabilitzen el nombre de personatges principals, secundaris i extres, siguin personatges humans, animals humanitzats o animals sense humanitzar.
• S’analitza si els personatges parlen o no.
• S’analitza si apareix violència, representacions d’autoritat (dins del context dels contes, podria ser un rei o una reina, un alcalde o alcaldessa, un director o directora d’una escola o biblioteca, etc.), demostracions d’afecte (petons i abraçades) i les tasques de cures (estar a càrrec d’un nadó o infant, persones malaltes o gent gran, així com netejar, cuinar…).
• S’analitza si al títol apareix el nom d’un personatge.
• S’analitzen els oficis que apareixen.
• I es tenen en compte altres consideracions, com la presència de diversitat en el sentit més ampli de la paraula (presència de persones LGTBI, personatges racialitzats, diversitat funcional, diversitat familiar, etc.).

El curs escolar 2017-18 es va analitzar la biblioteca de parvulari de l’escola Tàber de Barcelona. Aquesta anàlisi es va fer per triplicat i amb la participació d’un equip de treball. La biblioteca de parvulari consta de més de 600 títols, adaptats a infants de P3, P4 i P5, entre els quals hi ha contes il·lustrats, àlbums il·lustrats, llibres d’imatges tipus diccionaris d’imatges, llibres de contrasts, llibres-joc interactius, etc.

El resultat de l’anàlisi és molt extens. Una de les primeres conclusions ens va portar a considerar que un 11% dels títols analitzats eren positius en perspectiva de gènere i un 59% no van ser etiquetats com a positius ni negatius en perspectiva de gènere; dins aquest grup majoritàriament apareixen personatges femenins únicament en tasques de cures i personatges masculins en moltíssim més rols i activitats. Això va posar de manifest la necessitat de compensar la balança amb adquisicions de nous contes que ampliïn els imaginaris dels infants. I finalment un 30% dels títols estaven fortament estereotipats, eren altament sexistes o ja no tenien interès pedagògic.

A primera infància, de 0 a 5 anys, s’absorbeix i naturalitzen tots aquells comportaments i maneres de relació que els infants veuen en el dia a dia. Els imaginaris simbòlics es desenvolupen a partir de tot allò que es veu i escolta (ja sigui en el dia a dia, o a través de contes, pel·lícules, series, televisió, cançons, publicitat, etc.). Si aquests continguts estan fortament estereotipats, aquests estereotips es naturalitzen als imaginaris dels infants.

Què podem fer doncs, si detectem contes altament estereotipats i sexistes a les nostres biblioteques?

Recomanem diferenciar el procés de selecció dels contes en funció de les edats a qui van dirigits. A primera infància, de 0 a 5 anys, la capacitat d’anàlisis, de contextualitzar i la perspectiva històrica estan molt poc desenvolupades o són nul·les. El poder socialitzador dels contes és molt important, naturalitzant el sexisme i els estereotips de gènere, per això recomanem que si detecteu contes amb un alt contingut discriminatori o sexista, us plantegeu si és per l’edat a qui el voleu oferir.

Si la presència d’estereotips és baixa, us podeu plantejar si hi ha possibilitat de modificar alguns elements per no transmetre aquests valors a la canalla o si podeu jugar a reinventar el conte. A vegades simplement canviant el gènere dels personatges aconseguim grans canvis, tot i que no sempre és possible. És important acompanyar les lectures d’aquests contes, d’una manera activa, ja sigui per alertar dels estereotips, modificant rols i actituds dels personatges, canviant el gènere, obrint el final o modificant els esdeveniments en la mesura del possible, i també si l’edat de la criatura ho permet, qüestionant la suposada normalitat donant cabuda a altres realitats, tot plegat per ampliar imaginaris i trencar clixés estereotipats i sexistes.

Pel que fa als contes tradicionals, al mercat hi ha un gran nombre de reedicions i reinterpretacions que trenquen amb els estereotips tradicionals i plantegen solucions enginyoses a situacions discriminatòries. Aquestes edicions són bones eines per apropar a primera infància els contes tradicionals sense perpetuar el sexisme. També podeu passar una bona estona reinventant-ne algun.

Pel que fa a les publicacions dirigides a canalla més gran, proposem un tractament diferent dels continguts estereotipats o discriminatoris dels contes i llibres. A primària, amb l’anàlisi crítica més desenvolupada, i amb més capacitat de contextualitzar i desenvolupar la perspectiva històrica, es pot fer un treball per identificar els estereotips de gènere i continguts discriminatoris per tal que puguin desenvolupar aquesta capacitat crítica i perspectiva de gènere en totes les àrees de la seva quotidianitat.

Des de la nostra associació oferim xerrades de sensibilització i formacions sobre Biblioteca i Gènere dirigides a escola i famílies. Acompanyem a les escoles per introduir la perspectiva de gènere i la coeducació en tots els àmbits des d’una mirada feminista interseccional. Podeu consultar el catàleg d’activitats a l’apartat Què fem del nostre web.

Seguint aquest enllaç trobareu la guia Posa’t les ulleres abans de triar!, que vam elaborar pel Programa de Formació per a Famílies de l’Ajuntament de Vacarisses, que inclou un recull de contes que incorporen la perspectiva de gènere, dirigits a infants de 0 a 3 anys, a partir de 3 i a partir de 6 anys.

Al blog de L’hora lliure trobareu recomanacions de contes que inclouen la perspectiva de gènere i diversitat!

També podeu consultar les entrades del nostre blog on periòdicament publiquem entrades amb recomanacions de contes que inclouen la perspectiva feminista.