Mitologia i gènere per a totes les edats. Redescobrint el passat per pensar altres futurs.
Us volem fer arribar un recull de 14 títols que parlen sobre mitologia amb perspectiva de gènere. Aquesta mirada ens dona llum a una cosmologia prepatriarcal on les deesses tenien un valor cap dalt per entendre el món i els valors del moment. Entreveu un món radicalment diferent del que ens va arribar amb la tradició grega i romana, on les deesses van perdent poder, valor i centralitat per configurar un món prominentment masculí i on els valors del domini i la violència donen sentit al món posterior. Amb aquestes lectures descobrirem una mitologia on la vida és entesa com un cicle complet, de vida, mort i regeneració, formant part d’una unitat primordial, indispensable per entendre el significat del ésser humà, on les dones tenien un paper fonamental. I on molt sovint elles encarnaven el poder creador de l’univers i la justícia. I on els poders socials sembla que no s’estructuraven en una jerarquia patriarcal, sinó en comunitats més horitzontals i cooperatives.
Avui us presentem un recull de títols per totes les edats. Els quatre primers títols van dirigits a un públic infantil i juvenil, la resta a persones adultes, dels quals els quatre primers són il·lustrats, i els 6 últims són títols d’assaig, alguns d’ells indispensables en l’estudi de la mitologia amb perspectiva de gènere.
Aquest recull de títols és un bon fons on trobar dones que trenquen amb els estereotips de gènere i s’allunyen de rols submisos i secundaris. També pot servir com a font de recursos per a escoles que volen aportar una altra mirada al nostre passat, per poder imaginar altres futurs més justos i igualitaris, on la vida i les cures tinguin un paper central i fonamental per les societats futures.
Àlbums il·lustrats i llibres d’assaig per apropar la mitologia amb perspectiva de gènere a totes les edats.
Deesses. Dones i mitologia. Guerreres i heroïnes de cultures antigues. Fátima Rivera. Mosquito Books Barcelona, 2025. Perquè una lleu repassada per les mitologies clàssiques ens permet de veure que la dona en tots els casos hi juga un paper protagonista, i que durant tota la història, la humanitat ha emprat la figura femenina per explicar els principals misteris. Aquest llibre no es limita a la mitologia grecoromana, sinó que contempla divinitats d’altres parts del món, com la Xina i el Japó, els vikings del Mar del Nord o les fetilleres d’Amèrica. A partir de 5 anys.
Amazonas, diosas y sirenas. Mujeres míticas como nunca te las habían contado. Blanche Sabbah. Flow Press, 2024. Eva, Blancaneu, Sherezade, la Sireneta, la reina de Saba… A través de la mitologia, els contes de fades o la cultura popular aquests noms de dones han poblat la nostra infància i han alimentat la nostra imaginació. Però, coneixem realment les seves històries? Aquestes heroïnes, gairebé sempre vistes a través del prisma masculí, han servit per alimentar els estereotips i mantenir les dones dins un paper subordinat, limitat i caricaturesc: des de la pecadora perillosa, fins a la dona devota, passant per la dona fatal, o la madrastra gelosa. A través de 21 còmics episodis, però profundament documentats, la reconeguda autora analitza les nostres heroïnes passades i presents, a la llum del pensament feminista. A partir de 10 anys.
Diosas y heroínas: Grandes mujeres y personajes femeninos de la mitologia. Jean Menzies. Dk, 2024. Guerreres intrèpides, heroïnes valentes, fetilleres amb grans poders i deesses mítiques ens condueixen a un món extraordinari on no falten les aventures. Aquí descobriràs més de 80 deesses, heroïnes i figures femenines llegendàries pertanyents a les cultures de tot el món. Descobreix com la deessa japonesa de l’alba Ame-no-Uzume va salvar el dia ballant, com la fetillera grega Medea va ajudar a derrotar un drac i com la llegendària guerrera cèltica Scáthach va entrenar i va ensenyar a lluitar a l’heroi Cu Chulainn. A partir de 9 anys.
Invisibles: una altra manera de veure els mites clàssics. Ane Arzelus. Zahorí Books, 2025. Les històries de sempre… com no les has vist mai. Les il·lustracions estan impreses en dos colors. Els personatges masculins del llibre es presenten en vermell i els femenins en blau. Amb l’ajuda del filtre vermell, descobriràs allò que fins ara estava amagat: les veus silenciades de les dones en la mitologia grega. Durant segles, els mites han girat al voltant dels herois masculins. Però, i elles? Han estat representades com nimfes, bruixes, sacerdotesses, princeses…, però rarament com protagonistes amb una veu pròpia. Aquest llibre ens convida a canviar la mirada i deixar que siguin elles les que prenguin la paraula. A partir de 8 anys.
Diosas. Andyn. Planeta, 2020. Yemayá, deïtat superior del temple ioruba, és considerada la mare de tots els fills de la Terra; Freya, pertanyent a la mitologia nòrdica, sempre va triar lliurement qui estimar; Isis, deessa de tots els déus de l’Antic Egipte, va protagonitzar nombroses gestes, inclosa la resurrecció del seu marit… Mares, filles, guerreres, sàvies, protectores, valents, lluitadores: deesses. Els seus noms i els seus poders han estat sovint menyspreats o oblidats, però aquí hi ha les seves inspiradores històries perquè això no torni a passar.
Brujas, guerreras, diosas. Kate Hodges. Libros del zorro rojo, 2020. “Les deesses, que una vegada van regnar omnipotents, van ser enderrocades pels que volien transformar-les en una mica més afí als seus propis interessos. No obstant això, les personalitats originals d’aquestes dones segueixen brillant.” Aquest títol recull les increïbles històries de cinquanta dones de llegenda de tot el món: des de fades i espectres fins a vampires, fetilleres i deesses vudús. Kate Hodges situa al centre de la narrativa popular totes aquestes heroïnes -demonitzades i injuriades durant segles en nom del patriarcat i del racisme- a través d’una perspectiva feminista de la mitologia universal.
Diosas mitológicas. Graciela Caprarulo. Fiera Ediciones, 2024. En aquest llibre hi conflueixen mites de diverses cultures: des dels clàssics panteons grec i egipci; la tradició cèltica; les deïtats de l’Índia, Mesopotàmia i la Xina fins al folklore dels nadius americans i les dones protagonistes del cristianisme. Totes reivindiquen el culte a la Deessa. La veritat és que la civilització occidental no sempre va tenir una empremta tan patriarcal i masculinitzant. En temps remots, el món sencer adorava una forma femenina de déu coneguda com la Deessa, la gran divinitat.
Somos diosas. Mónica Piacentini. DnX, 2024. Valents, intel·ligents, guerreres, perilloses… però sobretot, deesses. Les dones sempre han format part dels mites i les llegendes de la humanitat, però sempre ha estat més difícil visualitzar-les. Somos diosas és un llibre il·lustrat que us portarà per tots els racons del planeta. Des de la deessa del sol japonesa Amaterasu a Aisha Kandisha, el terror dels nens marroquins, passant per les deïtats d’Oceania, Àfrica, Europa o Sumer. Gaudeix d’aquest recorregut per la presència femenina a la mitologia universal, llegeix els seus mites, devora les seves llegendes i descobreix el que les ha convertit en divines i eternes.
El mito de la Diosa. Evolución de una imagen. Jules Cashford i Anne Baring. Siruela, 2019. Aquest és un llibre únic. Explica, per primera vegada, la història completa del que és femení a través de les diferents idees religioses on ha anat evolucionant la imatge mítica d’aquest principi: des de les deesses paleolítiques, o Istar a Mesopotàmia, Isis a Egipte o les deesses del món clàssic, fins a Israel, on el femení s’amaga, per a final de cristianisme i de Sofia als gnòstics. Aquest llibre, i les més de 400 il·lustracions, explica com el mite originari de la deessa es va perdre i com la divinitat masculina va anar desplaçant el seu paper per la necessitat de situar-lo en el nou context de l’evolució de la consciència humana. Ara, quan els models del masculí i el femení estan més confusos, quan hem dessacralitzat la natura i som incapaços de contemplar la vida com una unitat vivent, potser caldrà conèixer a fons quina és la naturalesa de l’antiga deessa mare, per comprendre millor les implicacions psicològiques que ha suposat la seva pèrdua per a l’ésser humà.
Las Diosas Vivientes. Marija Gimbutas, Miriam Robbins Dexter. Ediciones Obelisco, 2022. Les deesses vivents és el colofó a un període de treball innovador i influent d’una de les erudites més destacades del segle XX. Marija Gimbutas va escriure i va ensenyar amb una claredat poc freqüent sobre la seva interpretació original (i al principi xocant) de la civilització prehistòrica europea. Gimbutas va contradir les teories sostingudes pels representants de l’arqueologia contemporània quan va reconstruir l’esdevenir de les cultures centrades en la deessa que van antecedir les cultures històriques patriarcals en molts milers d’anys. Aquest volum, que l’autora estava a punt de concloure en el moment de morir, conté l’extracte dels seus estudis, combinats amb nous descobriments, idees i anàlisis. L’editora (Miriam Robbins Dexter) ha afegit comentaris introductoris i concloents, resums i anotacions. La primera part del llibre és un resum accessible i bellament il·lustrat de tot el treball previ de Gimbutas sobre la religió europea antiga, juntament amb les seves idees sobre les funcions exercides pels homes i les dones a les antigues cultures matrilineals. La segona part ofereix coneixements que aporten informació actual sobre les deesses, les quals a molts llocs i de moltes maneres encara perduren.
El cáliz y la espada: De diosas a dioses: las culturas pre-patriarcales. Riane Eisle. Capitan Swing, 2021. El cáliz y la espada explica una nova història dels nostres orígens culturals. Mostra que el conflicte i la guerra dels sexes no han estat ordenats ni divinament ni biològicament i demostra que és possible un futur millor, fermament arrelat en els inquietants drames del que va passar en el nostre passat. Eisler presenta un marc conceptual per estudiar els sistemes socials amb especial atenció a com una societat construeix rols i relacions entre allò femení i allò masculí. Basant-se en evidències arqueològiques, antropològiques i històriques, l’autora ens parla d’un món en què van prevaldre l’equilibri i la comunitat abans que el caos i la destrucció, argumentant que la humanitat, a l’origen, no estava centrada en la lluita i en la competència, sinó més aviat en la inclusió i la participació.
Diosas. Joseph Campbell. Atalanta, 2015. Segons James Hillman, «ningú al nostre segle ni Freud, ni Thomas Mann, ni Lévi-Strauss ha portat el sentit mític del món i les seves eternes figures de tornada a la nostra consciència diària com Joseph Campbell». Tot i això, encara que la seva vasta obra comprèn l’ampli espectre de totes les mitologies del món, mai no va escriure un llibre sobre les deesses, tot i que hi tenia molt a dir. Ara, gràcies a l’acurada tasca de la professora Safron Rossi, que ha rescatat i editat adequadament tot el material de les conferències que Campbell va impartir entre 1972 i 1986 al voltant d’aquest tema, podem accedir a les seves il·luminadores explicacions sobre el simbolisme i la funció del diví femení en les diferents cultures de l’Antiguitat, Edat de Bronze fins a les deesses micèniques, sumèries i egípcies, des del gran Panteó olímpic i els cultes mistèrics hel·lens fins a la devoció medieval per la Verge Maria, l’amor cortès i la florida del paganisme durant el Renaixement italià.
Diosas y dioses de la vieja europa. Marija Gimbutas. Siruela, 2021. En aquesta obra de referència, convertida ja en clàssica, la professora Marija Gimbutas va reunir les fonts arqueològiques que li van permetre parlar d’una cultura matrifocal i probablement matrilineal, agrícola i sedentària, a la Vella Europa (7000-3500 aC). L’estudi de les imatges mítiques, dels seus signes i símbols mostra una persistència del culte a la deessa.
Cuando Dios era mujer: Exploración histórica del antiguo culto a la Gran Diosa y la supresión de los ritos de las mujeres. Merlin Stone. Editorial Kairós, 2021. Vet aquí una invitació per descobrir un passat enterrat per mil·lennis de mites judeocristians i el seu corresponent ordre social. Abundant en fascinants detalls, Merlin Stone ens explica la història de la Deessa que, sota el nom d’Astarté, Isis o Ishtar, va regnar a l’Orient Mitjà i Pròxim. Va ser reverenciada com la sàvia creadora i font de l’ordre universal, i no com a simple símbol de la fertilitat. Sota els auspicis de la Deessa, els rols socials eren substancialment diferents dels establerts per les cultures patriarcals: les dones compraven i venien propietats, comerciaven i heretaven el cognom i la terra de les mares. En documentar la reelaboració generalitzada del mite i dels dogmes religiosos, Merlin Stone descriu una antiga conspiració en què la Deessa va ser presentada com una figura llicenciosa i depravada, una caracterització confirmada i perpetuada per una de les llegendes més conegudes de la cultura moderna: el mite d’Adam i la pecadora Eva. Penetrant i suggerent, aquesta és una lectura essencial per a qui s’interessi per l’origen dels rols de gènere actuals i el redescobriment del poder de les dones.
L’hora Lliure pot apropar a la vostra escola un laboratori de contes sobre deesses mitològiques per descobrir un món del passat que amplia els imaginaris infantils. Als laboratoris de contes combinem la lectura de contes amb dinàmiques plàstiques o teatrals adaptades a infantil o primària. A secundària oferim un taller sobre mitologia i gènere, on a través de l’anàlisi de diferents mites, podem donar llum a com les violències masclistes es sostenen ja des de la mitologia grega. Podeu contactar amb nosaltres a contacte@horalliure.com per demanar més informació.
Bones lectures!