Aquestes són algunes de les reflexions que us volem apropar, passat el dia de la rosa i el llibre.
Perquè una rosa i un llibre? Quin simbolisme hi ha darrera? Us ho heu parat a pensar? La nostra tradició patriarcal divideix el món en cultura i natura: per una banda hi ha el pertanyent a la cultura, la raó, el pensament, la ciència, la Veritat.. que pertany tradicionalment al home, al masculí; i per una altra banda, la naturalesa, el canviant, la no racionalitat, la superstició, i per suposat la Bellesa.. no cal que us digui a qui pertany aquest món.
Però a més el món masculí és el món de la individualitat, el món del nom i cognom. El món femení és el mon del col·lectiu, som un grup homogeni on tradicionalment no es destaca la particularitat, no és el nostre valor.
Doncs ja us haureu adonat que la tradició de Sant Jordi encaixa perfectament en aquest patró:
Regalem roses, mes grans o més petites, més boniques o més pansides, però en definitiva roses. El mateix regal per totes. Som un col·lectiu. Els llibres també són només llibres, però no regalem el mateix a tothom, oi? Triem el que més adient és a cada persona, pensem a qui va dirigit, és adir, personalitzem.
I això mateix reflecteix la pròpia llegenda de Sant Jordi. Tothom sap el nom del cavaller: Jordi, el valent, el triomfant. Encara està per descobrir el nom de la princesa, quin enigma. O potser és que no és important. Si total, a la llegenda, ni parla, ni es nega a ser menjada per un drac, accepta el seu destí impassible i va cap al seu sacrifici en benefici de la societat (patriarcal, es clar). I encara afegim, donat que tothom espera que s’acabin casant, que no va poder ser perquè en Sant Jordi tenia molta feina a fer; ell, és clar, la princesa a part de sacrificar-se, no té res més a fer.
Tot i així, les dones, com a gènere, fa més de 200 anys que han lluitat per trencar aquest patró i han entrat al món masculí: no només les dones portem pantalons (cosa que als anys 20 del segle passat provocava tanta sorpresa i rialles com si avui en dia un home es posa una faldilla, per no parlar de les humiliacions i vexacions), sinó que també hem entrat a universitats, al món del treball, i en pràcticament tots els àmbits de la societat, i a poc a poc ens comencen a nombrar pel nom propi. En definitiva varem envair l’àmbit masculí, i ja fa un temps que ens regalen llibres per Sant Jordi.
El dilluns, pujant Passeig de Gracia entre la gentada i les paradetes, una família es fotografiava per tenir un record del dia. L’estampa, era l’estampa del moment que vivim: el pare indicava a tots com posar-se mentre enquadrava per fer la fotografia (el punt de vista androcèntric a través de la càmera), la mare i la filla lluïen les millors gales amb un posat graciós i amb una rosa i un llibre per mà, i el fill, orgullós del seu llibre, posava al costat. Bonica estampa. Perquè el noi no porta rosa? Perquè encara continuem regalant només llibres als homes?
Us animem a reflexionar sobre la importància de trencar estereotips i rols de gènere patriarcals. L’home també ha d’entrar a formar part del femení, només així avançarem cap una igualtat de dret real. Si teniu fills, i parlo de gènere masculí, regaleu-los roses també, no feu distincions, ajudeu-los a veure que el femení (millor, el que se suposa femení) també els pertany, també ho poden conquistar, doncs són construccions socials que podem trencar.
La revolució del simbòlic, és la revolució feminista del s.XXI, feu un pas endavant per aconseguir-la.