A la primera edició de la Crea’t, la festa de la creativitat de gènere a la infància, vàrem exposar els treballs de l’alumnat de l’institut Maria Espinalt de Barcelona fets pel projecte Un món de gèneres. Prenem el títol del projecte i la inspiració d’aquest, per fer aquesta entrada al blog on veurem com la identitat de gènere, més enllà del binomi home-dona, ha estat present en diverses cultures, països i continents al llarg del temps. Repassem alguns exemples de diversitat de gènere a diferents cultures i zones del món, que històricament han estat absolutament integrats i valorats a les seves societats.
“Això de dones i homes i ja està, és una gran mentida!”*
Des de la nostra mirada i consciència, a occident, després de segles de colonialisme i imposició de sabers i pensament, sembla que el fet més natural i present és que només existeixin dones i homes, com a termes classificatoris de l’ésser humà. Però precisament aquesta consciència creada a través de processos de colonització, amaga que occident ha intentat durant segles esborrar i pervertir, fins a desnaturalitzar i deshumanitzar, totes aquelles identitats que trenquen amb aquest binomi oposat de viure la pròpia identitat i la identitat col·lectiva.
De fet, abans de l’arribada d’occident, a molts territoris d’arreu hi havia cultures, algunes d’elles mil·lenàries, on havien conviscut en total harmonia més de dues identitats de gènere. A vegades lligades al sexe (donant espai a les identitats relacionades amb les persones intersexuals), i d’altres lligades als rols i estereotips culturals que definien el fet de ser una dona, un home i ser altres identitats no binàries. Tenir coneixement d’aquestes realitats, dona moltes eines per entendre com opera el gènere a la nostra realitat, com ens construeix en tant uns patrons tancats i rígids que disten molt de ser naturals i únics. Per altra banda, també cal prendre consciència com des d’occident s’ha fet un treball per eliminar de la terra aquestes realitats a través de la violència i l’assassinat, per tal de justificar que la consciència humana només permet les categories de dona i home, i imposar aquest model arreu. De fet, aquest xoc cultural des de l’inici de la colonització moderna, ha ajudat a construir una consciència extremadament rígida del fet de ser dona i home, per prendre distància del que es considerava un endarreriment en l’evolució, un error i una aberració. Durant els segles més forts de la colonització, durant el genocidi més gran comès per occident, és quan es reconstrueix el significat de ser dona i home, i es construeix aquest model de dona desvalguda, infantil i dependent, delicada i inestable, que cal tutoritzar al llarg de tota la vida; alhora que construeix un model de masculinitat estrictament rígid i com a model humà vàlid i superior. Tot aquest procés de ressignificació a occident es va amassant amb la informació que arriba de les colònies on molt sovint les dones trenquen amb aquest model, els homes no sempre són els que tenen tot el poder i valor, i existeixen altres identitats no binàries que sovint desenvolupen tasques de poder a les comunitats i que estan totalment acceptades (més que acceptades, hi ha una consciència col·lectiva més oberta envers la realitat de la diversitat humana).
Vegem-ne alguns exemples:
CULTURES INDÍGENES D’AMÈRICA DEL NORD
Algunes cultures indígenes d’Amèrica del Nord inclouen categories socials de gènere no binari. Se les coneix generalment com a «dos esperits». Alguns exemples són les winkte de la cultura lakota (part de la comunitat sioux del nord del riu Missouri), les ninauposkitzipxpe (“dones amb cor d’home”) dels peus negres (poble indígena natiu d’Estats Units i Canadà) i les muxe zapoteques a Mèxic.
Dos esperits són individus pertanyents a pobles amerindis d’Amèrica del Nord. Tenien els patrons de conducta dels dos gèneres (masculí i femení). Aquestes persones eren vistes com a capaces de desafiar la natura i per tant, especials. A totes les comunitats hi havia persones amb aquest comportament, però amb diferents – però molt semblants – noms: dona de dos esperits o home de dos esperits.
El terme, més antic, «berdache» és un terme genèric emprat principalment per antropòlegs, per designar les persones de dos esperits, però ha quedat en desús per tenir un caràcter pejoratiu (és un préstec del francès bardache via l’espanyol bardaxa o bardatge/bardaja via l’italià bardasso o berdasia via l’àrab bardaj; bardaj), i que va ser substituït àmpliament pel terme «dos esperits». Això ens permet veure les diferents mentalitats amb què tant les cultures precolombines com la cultura europea afrontaven el fenomen de la transsexualitat, des de la integració social normalitzada fins a la patologització i ostracisme.
Els individus dos-esperits realitzen les funcions socials específiques a les seves comunitats. En algunes comunitats els dos-esperits amb cossos masculins van tenir papers actius com: curanderos, bruixeria, xamanisme, rituals funeraris, manejar i enterrar els difunts, dirigir rituals de dol, dirigir rituals sexuals, narradors d’històries orals i cançons tradicionals, infermers durant expedicions de guerra, endevins, donar noms afortunats a nens i adults, teixidors, terrissers, artesans d’abaloris, casamenters, fabricar insígnies de plomes per als balls, habilitats especials en jocs d’atzar, funcions especials pel que fa al ball del sol.
En algunes comunitats els dos-esperits amb cossos femenins van prendre típicament papers com: caps, conselleres, traficants, caçadores, tramperes, pescadores, guerrera, invasora, guies, missions de pau, profetises, curanderes, xamanes.
Els quatre colors marquen les zones aproximades dels territoris on originalment habitaven les persones no binaries winkte de la cultura lakota (part de la tribu sioux del nord del riu Missouri) , les ninauposkitzipxpe (“dones amb cor d’home”) dels peus negres (poble indígena natiu d’Estats Units i Canadà) i les muxe zapoteques a Mèxic.
DELTA DE L’ORINOCO – VENEÇUELA
Conegudes com Tida Wena, Tidawina o Tidaweena), de qui els indígenes del delta de l’Orinoco diuen que no són ni homes ni dones (Veneçuela oriental). Encara que el nom específic d’aquest grup de persones transgènere entre els Warao és Tida Wena, entre els antropòlegs és més freqüent la utilització del terme “berdache” o “two-spirits” a Amèrica del Nord. Aquestes persones ostenten una consideració especial al si de les societats indígenes, especialment vinculada amb el món cerimonial i amb activitats econòmiques concretes. En el cas dels Warao, poden arribar a exercir el paper de xaman o Wisiratu, sent una de les seves principals atribucions la recollida de l’okumo xinès, un tubercle importat al segle XVI pels monjos caputxins.
En rosa, zona aproximada dels territoris on originalment habitaven les persones no binaries Tida Wena, Tidawina o Tidaweena, de qui els indígenes del delta de l’Orinoco diuen que no són ni homes ni dones.
En lila, zona aproximada dels territoris on originalment habitaven les persones no binaries kathoey, habitualment considerades com un tercer gènere
ÍNDIA
Hijra, o Isra, en català, és el nom per designar des de fa mil·lennis, un tercer gènere (no s’identifiquen com a dones ni com a homes). Històricament, van gaudir de respecte, cert estatus social i tenien accés a diverses professions (durant els segles de l’Imperi Mogol –s. XVI-XIX), els isres ocupaven llocs de treball de tota condició: des de mainaderes fins a llocs d’alt rang, com el de conseller d’Estat de l’emperador mogol), però la colonització britànica els va marginar severament. S’atorga a lis isra facultats per beneir o maleir. Lis isra adoren a la deessa Bajuchara Mata. A la religió hinduista hi ha una definició clara de dos sexes, però diversos dels seus déus presenten trets d’un sexe i l’altre sexe, cosa que permet l’acceptació de l’existència d’un “tercer sexe“.
En groc, marcat al mapa la zona de l‘Ìndia, on històricament s’ha reconegut un tercer gènere, Isra, i no s’identifiquen ni com a dones ni com a homes.
ILLA CELEBES – INDONÈSIA
El poble Bugis, originari de la illa Celebes, a Indonèsia, amb 6 milions de persones, té paraules per designar a 5 gèneres. Makkunrai i oroani corresponen als conceptes de dona cis i home cis a Occident. El terme “calalai” designa a persones que neixen amb sexe femella, però assumeixen rols de gènere tradicionalment masculins; poden portar camisa i pantalons, fumar cigarrets, portar els cabells curts i fer treballs manuals. Mentre “calabai” designa a persones amb sexe mascle, però assumeixen rols de gènere femenins, usen vestits i maquillatge, cabells llargs. El cinquè gènere bugis és el bissu, que no es considera masculí ni femení, sinó que representa la totalitat de l’espectre del gènere. Sovint fan servir flors, un símbol tradicionalment femení, però porten la daga keris associada amb els homes. Cada gènere a través de l’expressió de gènere, mostra petites variacions respecte els altres (per exemple si l’arracada la posen a la dreta, esquerra o a les dues orelles).
Marcat en groc, zona de més a la dreta, zona originaria del poble Bugis, a la illa Celebes, a Indonèsia, amb 6 milions de persones, té paraules per designar a 5 gèneres.
INDONÈSIA
A Indonèsia, més enllà del poble Bugis, ha estat reconegut durant molt de temps un tercer gènere: waria (un acrònim de wanita, que significa dona, i pria, que significa home). Al llarg de la història aquest tercer gènere ha gaudit de respecte i fins i tot se’ls atorga poders xamànics. A partir dels anys 1950, començar una ona d’atacs violents contra la comunitat LGBTQ.
A Indonèsia, zones marcades en turquesa, més enllà del poble Bugis, ha estat reconegut durant molt de temps un tercer gènere: waria (un acrònim de wanita, que significa dona, i pria, que significa home).
POLINÈSIA
Els rae rae o māhū, a la cultura tradicional hawaiana (Kanaka Maoli) i la Polinèsia francesa, són les persones pertanyents a un tercer gènere i que adopten rols dins de la societat similars a això dels fakaleiti de Tonga i als fa’afafine de Samoa. Fa’afafine fa referència a persones nascudes assignades a sexe mascle i educats com a dones per les seves famílies, fet acceptat a la societat samoana. Vakasalewalewa son personas de Fiji que fueron asignadas como hombres al nacer, pero no se reconocen como de género masculino. A la Conferència de Drets Humans Àsia-Pacífic Outgames de 2011, Brown-Acton va ser la primera persona a introduir un acrònim per descriure les identitats de gènere diverses tradicionals al Pacífic: MVPFAFF -māhū (Hawai’i i Tahití), vaka sa lewa lewa (Fiji), palopa (Papua Nova Guinea), fa’afafine (Samoa), akava’ine (Rarotonga), fakaleiti (Tonga) i fakafifine (Niue)-.
A Polinèsia, zones marcades amb punts de color granat, des de Hawaii fins a la Polinèsia francesa, i passant per Samoa, Tonga o Fiji, trobem històricament diferents identitats no binàries amb les seves particularitats.
FILIPINES
Baklâ (en tagal i cebuano), bayot (cebuano) o agî (en hiligueino) és una persona a la qual se li va assignar el sexe masculí en néixer i que ha adoptat una expressió de gènere femenina. Sovint se’ls considera un tercer gènere. Molts baklâ se senten atrets exclusivament pels homes i alguns s’identifiquen com a dones. El terme lakin-on o binalaki, es refereix a dones amb una expressió de gènere masculina. Les persones baklâ estan social i econòmicament integrats en la societat filipina, havent estat acceptats per la societat. Molts eren molt respectats i exercien el paper de líders espirituals coneguts com babaylan, katalonan i altres xamans a les religions populars filipines. Actualment a Filipines, un grup minoritari de persones desaprova o rebutja els baklâ, generalment per motius religiosos derivats de creences cristianes o musulmanes.
A Filipines, zona marcada amb un punt morat, es reconeixen els Baklâ (en tagal i cebuano), bayot (cebuano) o agî (en hiligueino), una persona a la qual se li va assignar el sexe masculí en néixer i que ha adoptat una expressió de gènere femenina, i lakin-on o binalaki, referint-se a dones amb una expressió de gènere masculina.
ALBÀNIA
S’anomena verge juramentada o verge jurada (en albanès virgjeneshtë) als Balcans, una dona que, havent renunciat a relacions sexuals i al matrimoni, pren el paper d’home a la família. La dona ha de jurar davant la gent gran de la comunitat o del poble i a partir d’aquell moment és tractada com un home: ha de portar roba masculina i armes, i pot prendre la posició de cap de la família. Les verges juramentades són l’única forma institucionalitzada de canvi de gènere a Albània. Al nord d’Albània, els drets d’una verge juramentada estan fixats al dret consuetudinari, el Kanun, vigent des del regnat de Lekë III Dukagjini (1410–1481). Se’ls permet romandre entre els homes i tenen un lloc al consell, però no tenen dret a vot. A més, tenien dret a heretar. Estan presents entre els albanesos, els eslaus del sud i els gitanos, i en menor presència entre els arromanesos i els grecs, sense diferències entre les diferents confessions religioses. La institució es reduïa a regions agrícoles remotes, on es continuava vivint en grups de famílies i clans arcaics. Mentre que aquest comportament es va mantenir estès entre aquests pobles fins ben entrat el segle XX, els canvis socials i la modernització de les darreres dècades han provocat la pràctica desaparició del fenomen.
A Albània, zona marcada amb un més petit i verd a la zona central del mapa, S’anomena verge juramentada o verge jurada (en albanès virgjeneshtë) als Balcans, una dona que, havent renunciat a relacions sexuals i al matrimoni, pren el paper d’home a la família i és tractada com un home.
Si vols saber més sobre com opera el gènere i l’impacte d’aquesta construcció social en les criatures i tenir eines per superar les imposicions socials del gènere, oferim formacions, tallers i contacontes on treballem des de la coeducació tots aquests aspectes.