lhoradelconte10_especial prev abus

La canalla necessita nous referents que defugin de mascles salvadors i femelles subordinades i sense agència. Nous referents que els aportin altres maneres d’entendre el món i les relacions de gènere. I nous referents que trenquin amb totes les altres discriminacions que es conjuguen alhora amb el gènere. Volem referents que no ens mostrin els reis com els models a imitar i on emmirallar-nos, on es respecti i valori la Terra, totes les persones i tots els animals.

 

Aquest any per Santa Jordina us fem arribar contes inspiradors per nenes i nens que presenten models de feminitat i masculinitat no normatius, per esdevenir tant nenes com nens, persones empoderades i alhora empàtiques i curoses. Us animem a apropar  els protagonistes femenins també a nens, no només a nenes, perquè també aprenguin a identificar-se amb el femení,  positivament, com sovint estem acostumades les dones i nenes amb els personatges masculins.

La revolta de Santa Jordina. David Fernàndez, Lyona. Ed. Amsterdam, 2019. Versió renovada de la llegenda de Sant Jordi on la protagonista en femení, Santa Jordina, i la població de Montblanc es rebel·laran contra el rei tirà i els atacs del drac. Un conte antimonàrquic, que respira de valors com la cooperació i la lluita pels drets de la població per davant dels privilegiats tradicionalment. Lectura acompanyada recomanada des de primera infància, i sense acompanyar a partir de 6 anys.

La Princesa Rebel. Anna Kempt i Sara Ogilvie. Ed. Blume, 2017. A la princesa Elna per fi se li acaba la paciència! Ja en té prou de no tenir iniciativa pròpia i dels suposats prínceps que li solucionaran la vida. Una princesa que trenca amb la tradició per mostrar-nos com un altre món més just és possible. Lectura acompanyada recomanada des de primera infància, i sense acompanyar a partir de 6 anys.

No vull ser una princesa. Grezegorz Kasdepke.  Ed. Cruïlla, 2020. La Maria no vol ser una princesa, ella vol ser el drac! Una història esbojarrada sobre la importància de ser un mateix i de no deixar-nos portar per les etiquetes que ens posen des de petites i petits, per trencar amb les expectatives que posen en nosaltres i esdevenir qui volem ser sense rebre violència i assetjament per ser-ho. Lectura acompanyada recomanada des de primera infància, i sense acompanyar a partir de 6 anys.

No despertis mai un drac! Bianca Schulze, Samara Hardy. Ed. Cruïlla. Molt positiu en mirada feminista! No hi ha estereotipació de personatges ni rols de gènere estereotipats: trobem cavallers en masculí i en femení! Trobem cavallers escombrant i recollint com tots els altres personatges. Trobem personatges racialitzats. Trobem personatges masculins que ballen junts i femenins al seu rollo. Però el millor? El drac, és una femella! I quan es despreta no és una femella complaent, no, té cara de pocs amics com qualsevol drac masculí que el desperten amb soroll… Un gran conte on la temàtica principal no és la perspectiva de gènere ni la diversitat, però cada il·lustració està travessada per aquesta mirada, genial! Tot i que recomanable aclarir a la canalla que no hauria d’haver-hi cap persona que ens fes tanta por despertar… Per infants de 3 a 6 anys, inclús abans.

El cavaller que no volia lluitar. Helen Docherty, Thomas Docherty. Ed. Maeva, 2017. En Leo és un apassionat dels llibres. I no hi ha res millor per domar els dracs… que un bon conte! D’aquesta manera en Leo, amb un bon plec de contes, marxarà animat per la seva família i es trobarà amb bèsties indomables… Un exemple de com apropar nous referents de masculinitat a la petita infància.  Per una cultura de la pau. En la mesura del possible, segons les edats, és interessant acompanyar les il·lustracions amb comentaris sobre les vestimentes dels personatges, ambientat en un passat medieval, i força estereotipat als ulls sense perspectiva històrica. Aquest acompanyament és vàlid per tots aquells contes que tot i trencar amb alguns rols i estereotips de gènere, els personatges es presenten estereotipats en la roba (per diferents motius,  siguin històrics o no). Lectura acompanyada recomanada des de primera infància, i sense acompanyar a partir de 6 anys.

 

 

 I aquí és el moment ideal per compartir el vídeo de Sònia Moll recitant La princesa cavaller, que diu així:

 

“Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d’admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l’aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l’ànima i la buida. Són boniques, d’acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep.

Tampoc no totes les princeses duen sabatetes de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d’altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d’un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l’espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d’elles, només d’elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses.

I no te’ls creguis quan et diuen que són fines i no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les salva amb un petó. T’asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps?, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s’estimen. Això no t’ho han explicat?

No te’ls creguis quan et diguin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d’àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta i es fan crostes als genolls i s’empastifen les mans i els peus i neden despullades en l’aigua gelada del riu i després s’eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel camí del bosc, amb els peus descalços i l’olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida.”

Recordem que a l’entrada L’hora del conte 04 – Especial Princeses amb empenta! També trobareu altres contes recomanats amb princeses que trenquen motlles.

I per últim, us volem apropar les reflexions sobre la Diada de Santa Jordina i Sant Jordi que vam compartir ja fa uns anys. No només és la llegenda el que transmet estereotips sexistes, sinó com celebrem la diada està carregat de simbolisme sexista i discriminatori.

 

Feliç Santa Jordina!

Aquests títols els podeu trobar a la llibreria Còmplices, Berkana, Llibreria Pròleg (la llibreria de les dones de Barcelona), i a la llibreria La Panafricana (especialitzada en literatura de temàtica africana i de migracions, amb una secció dedicada a la canalla molt recomanable) entre d’altres lliberies que lluiten per erradicar les discriminacions de la societat.

Comparteix a xarxes socials per erradicar els esterotips de gènere!