Sovint sentim parlar del mètode Montessori, però ben poc es parla de la dona que va haver darrera d’una lluita pels drets dels infants i per una educació respectuosa revolucionaria.

2nd November 1946: The founder of the Montessori Schools, Maria Montessori (1870-1952) in a classroom in Acton, London with a group of children. Original Publication: Picture Post - 4244 - The Woman Who Made School Fun - pub. 1946 (Photo by Kurt Hutton/Picture Post/Getty Images)

Maria Montessori, nascuda a Roma en 1870, va ser educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, catòlica devota, feminista i humanista. Llicenciada en medicina el 1896 per la Universitat de Roma, va ser la primera dona en aconseguir aquesta llicenciatura.  Sempre va tenir el suport de la seva mare, que veia com la seva filla lluitava per guanyar els drets que la societat conservadora del moment negava a les dones.  El seu pare, militar, no ho va veure amb els mateixos ulls, passant la seva voluntat per la rigidesa del cos militar.

Però Maria va arribar a ser la directora de la Scuola Ortofrenica, una escola per infants amb necessitats especials d’aprenentatge, i l’any 1900 es va fer càrrec de la Càtedra d’Antropologia Pedagògica de la Universitat de Roma. El 1907 va inaugurar la primera Case dei Bambini, una sèrie d’escoles per infants de barris marginals. I durant aquest període és quan va desenvolupar el seu mètode d’ensenyament, actualment exportat a tot el món.

La idea més revolucionaria del seu mètode va ser subratllar la importància del ambient d’aprenentatge durant la infància, donat que per tal que els infants prosperessin i desenvolupessin la seva autoestima era bàsic treballar en un entorn centrat en ells/elles exclusivament.

A partir de l’observació dels infants, es va adonar, que era de vital importància incloure la diversió en l’aprenentatge, l’amor per l’ordre, la necessitat d’independència, la necessitat de ser respectat i escoltat, i l’interès per la realitat i la ficció. I aquestes necessitats eren universals, independentment del país, el sexe, o l’entorn del infant.

Aquí el mestre passa a ser acompanyant en el procés de creixement, no formador, un mestre que guia l’Infant en el seu camí d’aprenentatge. Donant valor al desenvolupament de la psique intel·lectual i la personalitat dels infants.

En aquesta època, resultava extraordinari associar l’aspecte social i el pedagògic respecte a l’educació infantil, així com defensar els drets dels infants i defensar-los davant els adults.

Amb els anys el mètode Montessori es va anar donant a conèixer pels països obrin-se escoles que implantaven aquesta metodologia, Maria realitzava conferències i cicles formatius pels mestres.

Durant la primera Guerra Mundial es va traslladar llargues temporades a Estats Units, on també van obrir noves escoles. El mètode fins i tot va ser recolzat per Mussolini i Hitler, obrint escoles sota el seus règims, però Maria adonant-se de la incompatibilitat del feixisme i d’educar en llibertat va renunciar a l’ajuda de Mussolini, i aquest va fer tancar totes les escoles, de la mateixa manera que després va fer Hitler.

Durant la segona Guerra Mundial va estar exiliada a la India, donant a conèixer les metodologies de les seves escoles. Un cop acabada la guerra torna a Europa, i fixa la seva residència a Amsterdam, on esdevingué la seu de l’Associació Montessoriana Internacional. Va morir el 1952 als 82 anys.

A la Biblioteca de Maternitat i Criança de L’hora Lliure trobareu el llibre “Enséñame a hacerlo sin tu ayuda” de Maja Pitamic, una recopilació d’activitats basades en el mètode Montessori, que podeu consultar en tot moment a L’hora Lliure.