Aquest any dins del programa d’espectacles dels diumenges, hem programat els espectacles seguint la filosofía de la campanya Juguem en Igualtat. Volem apropar als infants i a les famílies espectacles que trenquin amb els contes tradicionals per oferir eines a les famílies alhora de aportar models als infants que els ajudin a créixer com a éssers complets, lliures i sense estereotips de gènere.

La companyia Mitja i Mitjoneta venen el 23 de desembre i el 10 de febrer, a explicar-nos dos contes molt alliberadors. I les volíem conèixer una mica més. Aquí les respostes de la Laia i la Lorena, dos noies que saben el que volen.

Qui sou?

Som la Laia Ferré i la Lorena Hernàndez. Ens vam conèixer a l’Escola de Teatre de Sant Feliu de Llobregat (on ara som profes) quan teníem uns dotze anys i fa més de vuit anys que treballem juntes com actrius en diferents projectes. L’any 2013 va néixer “Mitja i Mitjoneta”. També som professores de teatre i treballem amb diferents grups a escoles de teatre, centres cívics i casals de joves.

Que us va animar a canviar el contingut dels contes tradicionals?

En aturar-nos i veure que a l’hora d’explicar un conte es reprodueixen un rols, uns llenguatges i uns missatges masclistes, racistes, sexistes, repressius, no inclusius i amb uns valors amb els que no hi crèiem. Vam adonar-nos que no hi havia cap conte dels que havíem conegut ni dels que ens explicaven de petites amb el que ens sentíssim completament còmodes de representar. Va arribar un moment que per nosaltres era essencial posar en dubte a les nostres creacions tots aquests rols, llenguatges, missatges i valors transmesos durant generacions i per això vam decidir fer un gir als contes populars.

Quins contes teniu adaptats ara mateix? Quin va ser el primer i perquè? Quins valors transmeten cada un?

Actualment tenim La Rateta Voladora, una versió de la Rateta Presumida que tracta l’assetjament masclista al carrer. El llop i les 7 Cabretes on donem importància al conèixer les diferents perspectives d’una mateixa història i al dret a renombrar-se. La Bruixa d’Oz, una versió del Mag d’OZ on el viatge és intern i de descobriment personal. A més, tenim El Peix Irisat i La Caputxeta Vermella que estan per revisar i reescriure per temes logístics. El  conte que va fer que Mitja i Mitjoneta naixés i es convertís en el que és ara, va ser la Rateta presumida. Ens van fer un encàrrec sense l’existència de companyia ( ni pensament de fer-la) on explicàvem el conte tal i com era. Vam adonar-nos que allò que havíem explicat era realment contrari als nostres principis. Aquest fet va ser el “click” que ens va fer veure la necessitat de crear una companyia amb l’objectiu de difondre els contes populars canviant la perspectiva.

Quin resultat trobeu? Com reaccionen les famílies?

Ens agrada dir que fem teatre familiar, ja que les nostres peces van dirigides tant a la mainada com a les persones adultes. Ens vam adonar d’això quan a l’acabar les funcions s’apropaven les més peques per dir-nos que havien gaudit molt, però també les familiar que les acompanyaven sorpreses per tot el que havien rigut i la seva capacitat d’entrar a la història.

Què esteu preparant per un futur?

Txantxaaan. De moment no podem avançar el títol de la nova peça, però sí dir que parlarem de la Gordofòbia. S’estrenarà com cada any a l’aula de teatre La Cuquera, el cap de setmana de la fira de la candelera de Molins de Rei.

Un lema sobre educació? 

L’educació és un arma de construcció massiva.